Et veig molt a prop quan intente no mirar-te,
i em resulta fàcil anar passant els dies,
mentre no tinga per bandera recordar-te
ni seguir comptant les pigues que tenies.
Busque en altres pells la manera de no trobar-te,
normalment m’és igual pells més joves o no tant cries.
El que realment fa por és que pugues reencarnar-te
i la meua ànima tocar-te algun d’aquestos dies.
Conscientment Ítaca l’he passada de llarg,
per res del món volia el teu sabor amarg.
Preferia, centenars de vegades abans,
poder intentar, sense aconseguir-ho, besar-te les mans.
No sospites, ni sabràs qui és el que et parla.
I si trobes cap pista, no tractes d’agafar-la,
perquè jo intente buscar-te entre llargs glops de vi
de la mateixa manera que tu ho fas amb mi.
