No hi havia a València dos amants com nosaltres.Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amori rodolem per terra entre abraços i besos.No comprenem l'amor com un costum amable,com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educati en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,i tenim l'enyorança amarga de la terra,d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.Després, tombats en terra de qualsevol manera,comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Vicent Andrés Estellés.
