martes, 5 de febrero de 2008

Lluny... o prop?


Ja no és el mateix.

El senyor "aplegue per l'horitzó caminant de manera diferent llevant-me els cascos per a que ningú puga dir-me res abans no me n'adone i quan aplegue amb tots al semicercle comente la jugada d'anit o de fa poc minuts". Ja no està prop, ja fa temps, però comença a notar-se.

Ja no és el mateix.

El senyor "sembla que no em cuide el cabell però realment estic més atent a ell que al que m'envolta" està lluny, fora de casa. En casa d'uns altres, o no tan "altres". Se'l troba a faltar.

Ja no és el mateix.

El senyor "anem al Benaca de botellón i a vore qui em supera imitant a una puta violada envoltada de vòmit" ja no beu amb nosaltres, segur que beu (menys, per supost) però no amb nosaltres.

Ja no és el mateix.

El senyor "estic convençut que fer un grup de comunicació amb vosaltres 2 seria una cosa gran i que tindria éxit" està una mica a les afores d'aquest projecte, agafant experiència per a quan torne poder aplicar-la, però el que érem un trio a l'altura del tricicle, hem hagut de convertir-se en un ventríloc i la seua titella alternant-se els papers.

Ara no és el mateix.

El senyor "no soporte que hi haja silenci quan hi ha més de dos persones, o més d'una al meu voltant" ens ha deixat ara segons sense paraules, minuts, que a vegades semblen hores, díes...

Encara que sempre serà el mateix.

Perquè senyors "que bon rotllo haver conegut un tio així, tan especial que és impossible que canvie" no hi ha massa.

I jo espere trobar-me amb el Macone de sempre.

Dedicat a tu, amb molta humiltat, i més estima.

1 comentario:

Alberto dijo...

El senyor ha tornat, i està més prop que mai (o almenys que altres vegades) Està en la teua esquena i la meua, veient el que escrivim i parlem, quan estem preparant una de les nostres...

Està en la teua retina i en la meua, i veu el que nosaltres veiem... Segueix els nostres passos, més que la gent que intenta seguir-nos pel carrer... I surt de festa amb nosaltres quan ho fem.

Per a tota la resta, cal pujar a Barcelona i abraçar-lo ben fort. Segur que així no ens adonem que s'ha marxat.

Salutacions company.