Lluny... o prop?

Ja no és el mateix.

El senyor "aplegue per l'horitzó caminant de manera diferent llevant-me els cascos per a que ningú puga dir-me res abans no me n'adone i quan aplegue amb tots al semicercle comente la jugada d'anit o de fa poc minuts". Ja no està prop, ja fa temps, però comença a notar-se.

Ja no és el mateix.

El senyor "sembla que no em cuide el cabell però realment estic més atent a ell que al que m'envolta" està lluny, fora de casa. En casa d'uns altres, o no tan "altres". Se'l troba a faltar.

Ja no és el mateix.

El senyor "anem al Benaca de botellón i a vore qui em supera imitant a una puta violada envoltada de vòmit" ja no beu amb nosaltres, segur que beu (menys, per supost) però no amb nosaltres.

Ja no és el mateix.

El senyor "estic convençut que fer un grup de comunicació amb vosaltres 2 seria una cosa gran i que tindria éxit" està una mica a les afores d'aquest projecte, agafant experiència per a quan torne poder aplicar-la, però el que érem un trio a l'altura del tricicle, hem hagut de convertir-se en un ventríloc i la seua titella alternant-se els papers.

Ara no és el mateix.

El senyor "no soporte que hi haja silenci quan hi ha més de dos persones, o més d'una al meu voltant" ens ha deixat ara segons sense paraules, minuts, que a vegades semblen hores, díes...

Encara que sempre serà el mateix.

Perquè senyors "que bon rotllo haver conegut un tio així, tan especial que és impossible que canvie" no hi ha massa.

I jo espere trobar-me amb el Macone de sempre.

Dedicat a tu, amb molta humiltat, i més estima.